부산대학교 도서관

La Civilització de la Vall de l'Indus (IVC) és la cultura urbana més antiga coneguda del sud d'Àsia (2600-1900 aC). Tot i que la recerca arqueològica es ve portant a terme a la regió des de fa més d'un segle, les anàlisis arqueobotàniques sistemàtiques encara no estan generalitzades, i les que s'han realitzat estan concentrades en els límits geogràfics de la civilització, especialment el Gujarat i la regió oriental de Harappa. La plana inundable de l'Indus és una zona d'especial interès ja que va ser el nucli d'un desenvolupament urbà sense precedents. Estudiar la relació entre les dinàmiques agrícoles i el procés d’urbanització en aquesta zona és clau per entendre no només el paper del medi ambient en el desenvolupament d’aquesta civilizació, sinó també la base econòmica que va permetre la seva aparició. L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és dur a terme un estudi arqueobotànic multi-proxy de dos jaciments al Sindh, Pakistan, per tal d’entendre les estratègies agrícoles i de preparació d'aliments vegetals a la zona baixa de l'Indus durant els períodes preurbà i urbà. Els resultats obtinguts suggereixen una economia vegetal més diversa i flexible a la zona del que s’havia reconegut fins ara.
Programa de Doctorat en Història