부산대학교 도서관

Inicialment vam establir les condicions per preparar Cu(x)S. Com a mecanisme de creixement es va proposar el que es coneix amb el nom d’oriented attachment, en el qual els nanocristalls s’uneixen en una determinada orientació per formar altres formes més complexes. Establint les condicions en les quals es donava aquest mecanisme podíem produir nanocristalls de Cu2-xS amb un acurat control sobre la seva composició i/o forma, des de partícules esfèriques fins a nanopartícules en forma de disc o bé acanat amb partícules amb forma tetradecaèdríca o dodecaèdríca. Aquest control es va aconseguir simplement variant la concentració del precursor i les condicions de reacció. El segon sistema que es va estudiar va ser la producció de nanocristalls de Cu(x)Se. En el nostre treball preteniem descobrir nous procediments per sintetitzar nanocristalls de Cu(x)Se controlant la seva morfologia. Es va descubrir que es podia controlar la forma final dels nanocristalls de Cu(x)Se simplement introduint ions metàl•lics a la solució. En particular, en presència d’ions d’alumini es van produir nanocubs amb una longitud lateral de 17 nm ± 0.9 nm. Addicionalment es van estudiar les propietats plasmòniques d’aquests nanocubs. També es van utilizar aquests cubs de seleniur de coure com a base per produir cubs d’altres semiconductors a travès de l’intercanvi catiònic. Com a exemple es van produir cubs de Ag(2)Te. Finalment, es va estudiar el calcogenur binari, Cu(x)Te. Es va desenvolupar un mètode de síntesi per produïr nanocubs, nanoplaques i nanorods altament monodispersos. Es va observar que els paràmetres clau per controlar la forma eren la temperatura i la quantitat de surfactants. En canvi, per controlar el tamany es va observar que el paràmetre més important era la proporció entre Cu i Te present a la solució. Aquests nanocristalls posseïen propietats plasmòniques amb un pic d’absorpció al voltant dels 900 nm.