부산대학교 도서관

Els esdeveniments compostos consisteixen en la unió de dos o més esdeveniments, i són utilitzats usualment en assajos clínics aleatoritzats. Sovint, les anàlisis es basen en el temps fins que es produeix l’esdeveniment d’interès; en aquest cas parlaríem del temps fins al primer dels components. En assajos oncològics, per exemple, la supervivència lliure de progressió es defineix com a temps fins a la pro-gressió o la mort. La decisió entre utilitzar un esdeveniment compost o un component d’aquest com a variable principal és controvertida. Gómez i Lagakos desenvolupen una metodologia estadística per avaluar la conveniència d’utilitzar un esdeveniment rellevant enfront d'un esdeveniment compost consistent en la unió de l’esdeveniment rellevant més un esdeveniment addicional. La seva estratègia es basa en el valor de l’eficiència relativa asimptòtica (ARE, fent servir l’acrònim en anglès), la qual relaciona l’eficiència d’utilitzar la prova logrank basada en l’esdeveniment rellevant enfront de l’eficiència basada en l’esdeveniment compost. L’ARE s’expressa com a funció de les lleis marginals corresponents al temps fins a cada component rellevant i addicional, les probabilitats d’observar cada component en el grup control, els hazard ratios mesurats per a cada component de l’esdeveniment compost entre els dos grups de tractament i la correlació entre els components. Aquesta tesi explora, aprofundeix, implementa i aplica la metodologia ARE. També hem creat una nova plataforma en línia, CompARE, que facilita l’ús pràctic d’aquesta metodologia. Examinem sistemàticament l’ús d’esdeveniments compostos en assajos cardiovasculars a partir d’una recerca en la literatura existent i en discutim diferents casos. Basant-nos en la metodologia ARE, aportem guies per a l’elecció informada de la variable principal. Provem que la interpretació usual de l’ARE com la ràtio de les mides mostrals se sustenta i pot ser aplicada per avaluar l’eficiència de l’esdeveniment rellevant enfront de l’esdeveniment compost. A més, portem a terme una simulació per estudiar empíricament com n’està, de prop, la ràtio de mides mostrals finites respecte de l’ARE. Discutim com es poden derivar les probabilitats i els hazard ratios quan provenen d’una combinació de diversos components. També mostrem que el hazard ratio combinat és, en general, no constant al llarg del temps, fins i tot quan els hazard ratios dels components marginals ho són. Aquest comportament no constant pot tenir una gran influència en la interpretació de l’efecte del tractament i en el càlcul de les mides mostrals. Avaluem el comportament del hazard ratio combinat respecte dels paràmetres marginals i l’estudiem per a diferents escenaris. En aquesta tesi també s’ha implementat la metodologia ARE en la plataforma en línia CompARE. Clínics i bioestadístics poden utilitzar CompARE per estudiar el comportament de diferents esdeveniments en un gran ventall d’escenaris. CompARE conté una interfície intuïtiva i és una eina convenient per prendre una decisió informada millor sobre la variable principal. Els resultats provinents de diferents escenaris són mostrats instantàniament a partir de taules i gràfics. CompARE s’ha ampliat per quantificar valors específics per a la probabilitat combinada i el hazard ratio. Quan l’usuari no pot anticipar algun dels paràmetres necessaris, CompARE facilita un rang de valors possibles. A més, el hazard ratio pot ser explorat visualitzant-ne la forma al llarg del temps i, per tant, proporciona una ajuda gràfica per a possibles desviacions de la proporcionalitat dels hazards. Càlculs sobre la mida mostral també han estat implementats en la plataforma.