부산대학교 도서관

Les invasions biològiques estan essent aparentment infrautilitzades com a laboratoris naturals per investigar certs aspectes teòrics fonamentals de la biologia. En aquest sentit, els nou estudis presentats en aquesta tesi – ordenats en tres blocs temàtics – intenten donar un punt de vista evolutiu – a part d'ecològic – sobre la invasió de la granota pintada (Discoglossus pictus) a Europa. Aquesta granota es va introduir des d'Algèria a Banyuls de la Marenda (Catalunya Nord) fa aproximadament un segle, arribant ara des de Montpeller fins a Sant Celoni, colonitzant contínuament noves àrees. A la "PART A: variabilitat intraespecífica al llarg de la distribució invasora de Discoglossus pictus" observem que la granota pintada no forma un conjunt uniforme de poblacions en la seva distribució invasora europea, ni fenotípica ni genòmicament: la mida i els trets de la història vital dels adults es relacionen amb la precipitació mitjana de cada zona, mentre que la diferenciació genètica entre poblacions ha estat molt probablement creada pel procés d'expansió en sí. A la "PART B: Competència intra-gremi en capgrossos de Discoglossus pictus" veiem que la granota pintada representa, fisiològicament, una addició única al gremi local de capgrossos, caracteritzada per un creixement molt ràpid i orientat al consum, amb bones capacitats d'augmentar la qualitat i quantitat de la ingesta d'aliments quan n'hi ha possibilitats. Pel que fa a la freqüent relació de competència entre Epidalea calamita i Discoglossus pictus, podem observar que els capgrossos autòctons que han tingut un major nombre de generacions de contacte amb els invasors són capaços d'infligir un major estrès competitiu en aquests. Els dos competidors també difereixen lleugerament en les seves preferències de cria, però semblen estar obligats a acabar competint molt sovint a nivell de bassa. Dins d'aquestes, la posició tròfica d'ambdues espècies pot respondre tant a patrons evolutius com a patrons ecològics amb les dades recollides fins ara. Finalment, a la "Part C: Capgrossos de Discoglossus pictus com a presa per depredadors aquàtics autòctons" veiem que la granota invasora presenta un patró de defenses induïbles que s'emmotlla al que s'esperaria per a un anur autòcton, responent a tots els depredadors nadius eficaçment, mancant respostes davant de depredadors introduïts. La complexa història evolutiva dels conjunts d'anurs del mediterrani occidental posa la granota pintada com un cas molt particular d'espècie invasora, on no ses poden descartar els efectes d'una història co-evolutiva prèvia entre espècies similars.