부산대학교 도서관

Les interfícies digitals contenen un discurs implícit sobre l'emissor que hi ha al darrera d'elles, l'usuari- model i les relacions entre ambdós. No obstant això, l'enfocament semiòtic en l'estudi dels llocs webs ha obtingut, fins al moment, un desenvolupament menor al que seria desitjable. En aquest context, l'objectiu d'aquest article és contribuir a aquesta tasca a través d'un model d'anàlisi orientada al cas dels web sites de partits polítics. El model està concebut per estudiar la construcció de la imatge pública del partit polític, el «món» prescrit pel mateix i el seu electorat-tipus a través del disseny del seu lloc web. La investigació es basa en l'anàlisi semiòtica del discurs i, específicament, en la semiòtica de les interfícies de C. Scolari (2004 i 2008), a la qual s'afegeixen alguns elements complementaris en funció de les particularitats de les webs polítiques i de nous corrents en el disseny de web 2.0, com el denominat community building. S'aporta també una tipologia d'usuaris-model de web sites basada en la semiòtica del màrqueting i la publicitat. Finalment, el model és testat en un estudi de cas sobre els web sites dels partits catalans Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Convergència i Unió (CiU).